Capítol 17
Sempre n'hi ha més

Desplega el contingut de cada apartat

  • En aquesta vida cap ànima no arriba a l’estat de perfecció total i absoluta. El creixement espiritual continua, fins i tot per als que són a la via unitiva.
  • A través del sofriment i les benediccions, Déu obra a les seves ànimes, portant-les cada cop més a la seva conformitat amb Crist i capacitant-les per participar més plenament en els dolors de la seva crucifixió i en les glòries de la seva resurrecció.
  • Els patiments de les ànimes a la via unitiva tenen principalment un propòsit redemptor. En altres paraules, aquestes santes ànimes pateixen més pel bé dels altres que pel seu propi.
  • Encara que les seves proves els produeixen fruit espiritual com a individus, produeixen més per a altres. En el seu patiment, aquestes ànimes arriben a ser col·laboradores amb Crist per excel·lència.
  • Els sofriments mateixos es manifesten de maneres diferents. Poden donar-se en forma de malalties o una ferida física, dificultat en les relacions, persecució o rebuig.
  • També pot assemblar-se a la nit fosca que precedeix el desposori espiritual, la nit fosca on una ànima se sent abandonada per Déu i privada de tot consol. Aquesta va ser la classe de prova que va haver de suportar santa Teresa de Lisieux durant el darrer any i mig de vida.
  • Però, a banda de la manera com es manifesten, i per severes i injustes que semblin aquestes proves, al final, només expressen la bondat i l’amor de Déu.  Són permeses pel bé d’aquesta ànima al món.
  • A causa d’això, la persona que s’enfronta amb aquestes darreres proves arriba a veure el patiment com un goig i una benedicció.
  • També saben que quan deixin de suportar-les rebran un premi de tal magnitud de goig i bellesa que no hi ha paraules per descriure’l. És aquest premi que anhelen les ànimes a l’estat unitiu, la visió beatífica.
  • Res, excepte la mort, pot produir la satisfacció que dóna veure el rostre de Déu al cel, ni els sagraments, ni les visions o locucions, ni el goig del matrimoni espiritual.
  • Al cel, sense necessitar ja més la purificació o el perfeccionament, els sants comprenen i experimenten més profundament el que significa arribar a ser “partícips de la naturalesa divina” (2 Pe 1,2-5), estimant Déu com Déu els estima a ells i rebent un nou i més profund coneixement dels misteris de la creació, la salvació i l’eternitat.
  • A la mort la seva alegria és completa. El camí està completat. Han trobat el compliment de tot desig.

1. Quina diferència hi ha entre les proves que suporta una ànima abans d’entrar a la via unitiva i les que suporta una ànima que ja ha entrat al matrimoni espiritual amb Jesús?

2. Segons santa Caterina de Siena, quins beneficis espirituals pot rebre una persona que es troba a la via unitiva de les proves i patiments que vénen de Déu?

3. A mesura que una persona creix en santedat, com canvia la seva manera de comprendre el patiment?

4. Com va respondre santa Teresina a la profunda foscor que la va envair durant el darrer any de vida? Com va entendre el significat d’aquesta foscor?

5. Què vol dir “morir d’amor”?

6. Segons sant Joan de la Creu, en què es diferencia el desig de morir d’una persona a la via unitiva i el desig de morir que poguessin experimentar les ànimes que són a la via purgativa o il·luminativa?

7. Per què diu sant Bernat de Claravall que, per més que l’Esperit Sant vivifiqui els sagraments, no és mai suficient per a les ànimes a la via unitiva?

8. Descriu amb les teves pròpies paraules la imatge que ofereixen sant Joan de la Creu i sant Bernat de la visió beatífica.

9. Com ens prepara l’Esperit Sant, segons sant Joan de la Creu, per a la visió beatífica?

10. És bíblica la idea de la visió beatífica? Anota o assenyala dos o tres dels versets bíblics que donen suport a aquest ensenyament.

1. A mesura que has anat creixent a la fe, com ha canviat la teva manera d’entendre el patiment? Encara et resulta estranya la idea del “patiment amorós”?
Per què sí o per què no?
Què creus que t’ajudaria més a abraçar el patiment com a benedicció?

2. Què t’han ensenyat l’amor, l’humor i l’alegria davant d’un gran patiment de santa Teresina?
I el servei, continu al proïsme a través d’anys de foscor espiritual, de Teresa de Calcuta?
Quina lliçó en pots aprendre?
Com han afectat la teva manera d’entendre la santedat les experiències d’aquestes dues dones?

3. T’ha donat un desig més gran de santedat llegir les descripcions que fa sant Bernat de la visió beatífica?
Per què sí o per què no?
Si la teva resposta és “Sí”, què estàs disposat a canviar a la teva vida per poder veure tu també Déu cara a cara?
Si la teva resposta és “no”, què creus que encara ha de passar a la teva ànima perquè puguis respondre “s!”? Com pot Déu possibilitar aquest canvi?

Capítol 16
Els fruits de la unió

Desplega el contingut de cada apartat

  • Les benediccions que arriben a la via unitiva no són exclusivament per als qui estan al desposori espiritual o al matrimoni espiritual. Hi són presents, ja per algun temps, però d’una manera menor en altres estadis.
  • Però quan entrem en una unió profunda amb Déu, aquestes benediccions o “fruits” adquireixen més riquesa i força, i una gran constància.
  • Aquests fruits apareixen de moltes maneres i afecten la nostra relació amb el treball, amb els altres, amb Déu i fins i tot amb el dimoni.
  • Quan estem en unió amb Déu, la nostra activitat apostòlica és més eficaç i té més força. Ens mou un desig d’agradar a Déu, no als altres, cosa que significa que emprenem totes les nostres accions amb més força i amb més llibertat.
  • El desig de fer la voluntat de Déu ens ve fàcilment, sense dubtes, i, el fet d’entendre-ho clarament guia totes les nostres activitats.
  • El fet d’haver assolit l’estat d’unió amb Déu, ens fa més sensibles als altres i ens fa respondre a les seves necessitats amb més vivesa.
  • També veiem més clarament, i percebem les ànimes, la veritat i fins i tot la creació des de la perspectiva de Déu. Aquesta única perspectiva prové d’un contacte continu amb Déu.
  • La seva presència ens enforteix, ens dóna un sentit de pau segur i durador, i ens protegeix dels atacs de l’home i del dimoni.
  • La seva presència també il·lumina el nostre intel·lecte i el nostre enteniment, donant-nos un coneixement sobrenatural, elevant el nostre coneixement natural, i atorgant-nos una profunda comprensió de les coses de Déu i de les coses del món.
  • Sobretot, si aconseguim l’estat d’unió amb Déu, rebrem un goig tan immens i tan fort que pot adoptar la forma de la pregària i la lloança extàtiques.
  • Aquest estat de joia pot fer-se tan intens de vegades que se l’ha equiparat a l’embriaguesa espiritual. Flueix de l’estret contacte amb Déu i demostra la presència continuada de l’Esperit Sant a l’Església i a l’ànima.

1. Segons sant Joan de la Creu, ¿com respon una ànima en unió amb Déu a totes “les coses que li passen”, bones o dolentes? Per què respon així l’ànima?

2. Com s’expressa a ell mateix l’amor experimentat per una ànima en unió amb Déu?

3. Què aconsella sant Bernat que ha de fer una persona quan no està segura de quant de temps ha de passar en contemplació i quant a servir activament els altres?

4. Si la gent vol que la seva feina doni fruit, què diu sant Joan de la Creu que cal fer?

5. Segons santa Caterina de Siena, ¿en què es diferencia com una ànima experimenta l’amor de Déu a la via unitiva, i com ho experimenten les ànimes a les vies purgativa i il·luminativa?

6. Com va portar a santa Teresa de Lisieux el seu amor per la creació al seu amor més gran a Déu? Com va fer entrar a la via unitiva que el seu amor per la creació fos més profund?

7. Segons santa Caterina, d’on prové, o quin és l’origen de la pau i l’alegria que experimenten les ànimes a la via unitiva?

8. Com respon el dimoni que les ànimes estan en unió amb Déu? Per què respon així?

9. Per què, sota certes circumstàncies, Déu pot treure la sensació de la seva presència a una ànima en l’estat del matrimoni espiritual?

10. Descriu tres de les diferents maneres en què la gran alegria experimentada per les ànimes en unió amb Déu es pot manifestar en aquesta vida.

1, Sant Bernat aconsellava als seus monjos d’interrompre’l, encara que estigués en contemplació, si algú en tenia veritable necessitat. Què ens diu aquest consell sobre la importància de servir els altres a la vida de fe?

2. Repassa la resposta a la quarta pregunta de més amunt. En què es diferencia el consell de sant Joan de l’opinió del món? Jutjant pels teus actes, quin consell segueixes més sovint en aquest sentit, el de sant Joan o el del món?

3. El papa Joan Pau II, igual que els sants i els doctors de l’església, ha dit que l’alegria de la nostra salvació ha de ser expressada visiblement i invisible en la vida de l’Església. ¿Observes alguna prova d’aquesta alegria a la teva vida i a la de la teva parròquia? Si les veus, de quina manera? Si no les veus, per què creus que això passa? Què pots fer per canviar aquesta situació?

Capítol 15
La unió profunda

Desplega el contingut de cada apartat

  • Si continuem amb fe, amb virtut, amb amor i suportant el patiment pacientment, entrem, per la gràcia de Déu, en una profunda unió amb Ell.
  • En aquesta vida aquesta unió passa en dues fases: allò que els místics descriuen com el desposori espiritual i el matrimoni espiritual.
  • El desposori espiritual, com qualsevol compromís, indica que la unió plena –un matrimoni espiritual– succeirà amb certesa si ens mantenim fidels i cooperem amb la gràcia de Déu que està obrant en la nostra ànima.
  • Durant aquest temps de desposori gaudim d’una relació estable i atenta amb el Senyor, una relació caracteritzada, típicament, per un sentiment de tranquil·litat a l’ànima i la freqüent comunicació amb Déu.
  • Quan arribem a aquest estadi, Déu ha purificat la nostra ànima de la majoria dels pecats.
  • Tanmateix, encara es manifesten rastres de la nostra naturalesa caiguda en petits defectes i en aferraments als béns del món o als béns de l’esperit.
  • Aquestes imperfeccions arriben a ser la causa de part del patiment experimentat durant el desposori espiritual.
  • També patim durant aquesta etapa quan el Senyor retira, de la nostra experiència, la seva presència, el seu amor i les seves gràcies, permetent, de vegades, un empitjorament de les proves i temptacions.
  • Tanmateix, un cop entrem al matrimoni espiritual, la majoria d’aquelles petites imperfeccions i aferraments van quedant enrere i podem gaudir de la presència de Déu al nostre interior més constantment.
  • Assolir aquest estat és gaudir d’una relació personal forta amb el Senyor. Tot el nostre ésser està, en cert sentit, fos amb el seu, i la seva vida esdevé una part gairebé inextricable de la nostra pròpia vida.
  • Tot i això, gairebé tots els sants i doctors concorden que fins i tot si aconseguim aquest estat d’unió, encara podem caure en el pecat, donar l’esquena a Déu i perdre la salvació si comencem a descuidar-nos i caiem presa de subtils temptacions d’orgull o confiança en la nostra pròpia virtut.
  • Però als qui perseveren en la fe i no perden mai la gràcia del matrimoni espiritual, encara els queda, una etapa final en el camí: la mort.
  • Només quan acaba aquesta vida som capaços de veure Déu com és, i gaudir de les benediccions de la visó beatífica.
  • Fins i tot les ànimes més santes només poden suportar la llum divina de manera molt limitada mentre romanguin en aquest món.
  • A la terra estem limitats en allò que podem veure de Déu, i la seva revelació final de si mateix espera el dia que ens rebi al cel.

1. De quines maneres diferents es pot experimentar el desposori espiritual?

2. Descriu les imperfeccions de l’intel·lecte i de la voluntat que sant Joan diu encara queden a l’ànima “desposada” amb el Senyor.

3. Com es van manifestar aquestes imperfeccions a la vida de santa Teresa de Lisieux?

4. Segons sant Bernat, què pot passar en el moment de la mort per alliberar l’ànima de les imperfeccions espirituals i permetre entrar en el matrimoni espiritual?

5. En què es diferencien el desposori espiritual del matrimoni espiritual?

6. Segons el papa Benet XVI, de quina manera la Santíssima Verge Maria serveix de model perfecte d’una ànima a l’estat de matrimoni espiritual?

7. Quines metàfores usen sant Joan de la Creu i sant Bernat per descriure el matrimoni espiritual?

8. Segons sant Bernat, què desitja una ànima que contempla la cara de Crist? De què manca aquesta ànima? En què difereix aquesta contemplació de la contemplació d’Ell a la terra?

9. Per què, segons la majoria dels sants, poden perdre la salvació fins i tot aquelles ànimes que són a l’estat de la via unitiva?

10. Què aconsella sant Bernat que facin aquestes ànimes per evitar donar l’esquena a Crist?

1. Com t’ajuda a entendre el progrés del teu camí espiritual el ritme diferent amb què els diversos doctors de l’Església avancen en la seva unió amb Déu?

2. Què us diu, sobre la primacia de la gràcia en el moviment de l’ànima cap a Déu, la lluita de santa Teresa de Lisieux amb les seves imperfeccions i aferraments durant el temps del seu desposori espiritual?

3. Revisa la teva resposta a la pregunta 10 per tal de respondre a la pregunta següent: Com ajuda el consell de sant Bernat fins i tot a les ànimes que encara no han entrat a la fase unitiva?

Capítol 14
Una purificació més profunda

Desplega el contingut de cada apartat

  • Al començament del nostre camí cap a Déu experimentem proves i patiments que ens ajuden a purificar-nos dels nostres hàbits pecaminosos i afectes desordenats.
  • Però els efectes d’aquesta purificació tenen un límit. El pecat està profundament arrelat a la naturalesa humana i ens ha fet malbé en el més profund del nostre ésser.
  • Com a conseqüència, abans de gaudir de la plena unió amb Déu, la purificació s’ha de fer més profunda.
  • La necessitat d’una purificació és evident en com el pecat de vegades ens pot portar a triar equivocadament les disciplines espirituals i en el moment menys adequat, a més de fer-nos pecar contra els nostres amics i familiars de diverses maneres.
  • Tot i que podem intentar purificar-nos d’aquests pecats i dels seus efectes, allò que poden aconseguir els nostres propis esforços té un límit. Déu ha de fer la resta. I per això Ell recórre a les proves interiors i exteriors.
  • Aquestes proves no són opcionals. Són una part necessària del camí espiritual, i si la purificació no passa a la terra, haurà de passar al purgatori.
  • Quan es tracta de proves exteriors, Déu utilitza la malaltia i el dolor, la persecució, la pobresa, els malentesos humans, el rebuig i altres formes de patiment per purificar els nostres cors i portar-nos a una confiança més profunda en Ell.
  • Les proves interiors ens poden afectar encara més profundament. Aquestes poden consistir en un sentiment que Déu ens té abandonats, una perllongada aridesa en la pregària i ser totalment conscients del nostre abatiment i del nostre pecat.
  • Encara que sentim Déu absent durant aquest temps, aquesta classe de prova és, en efecte, obra de Déu a la nostra ànima.
  • Fins i tot quan no podem percebre la seva presència i no rebem cap signe de consol, Ell segueix aquí, guiant-nos i donant-nos la força per a resistir.
  • Durant aquesta “nit fosca de l’esperit” les parts caigudes de la nostra naturalesa humana experimenten una mena de crucifixió.
  • El nostre patiment s’uneix al de Crist i, en morir a nosaltres mateixos, creix la nostra capacitat d’estimar Déu.
  • Quan el temps d’aquesta purificació toca a la seva fi, el Senyor ens ha portat a una unió més profunda que ha augmentat la nostra capacitat d’estimar Déu i d’altres com calia que féssim i d’experimentar el seu amor.


1. Enumera cadascun dels pecats capitals. Dóna per a cadascun un exemple concret de com aquest pecat pot amagar-se o disfressar-se de proves o obstacles espirituals.

2. Quina és la diferència entre la nit activa de l’esperit i la nit passiva de l’esperit?

3. Per què és millor per a nosaltres que aquest estadi profund de purificació tingui lloc en aquesta vida, no en l’altra, i que passi com més aviat millor?

4. Per què molts dels doctors de l’Església usen la imatge del foc per descriure aquest temps de purificació? Explica amb les teves pròpies paraules la metàfora que fa servir sant Joan de la Creu per il·lustrar el procés de purificació.

5. Com podem suportar, segons santa Teresa de Jesús, les proves que Déu ens envia? Hi ha algun remei per a elles? Quina, si n’hi ha?

6. Encara que no podem percebre’l, què diu sant Joan exactament sobre allò que Déu duu a terme a través de la nit fosca? Per què no podem percebre’l?

7. A quina part de les Escriptures trobem la prova de l’existència de la nit fosca de l’esperit i de la nostra necessitat de purificació? Dóna almenys tres exemples.

8. Segons sant Joan de la Creu, què ha de ser crucificat o “aniquilat” a la nit fosca de l’esperit?

9. Segons sant Joan de la Creu, com afecta la nit fosca de l’esperit el nostre intel·lecte, la nostra voluntat i la nostra memòria?

10. Què se’ls promet als qui passen amb èxit la nit fosca de l’esperit?


1. És famosa la pregària de sant Agustí: “Senyor, fes-me cast, però no encara”. Després de llegir aquest capítol, et veus tu resant: “Fes-me sant, Senyor, però no encara?” Si et veus d’aquesta manera, per què creus que és així? Què pots fer per canviar aquest tipus de reacció, si és que pots?

2. Canvia la teva manera d’entendre la naturalesa del pecat original la necessitat d’aquest tipus de purificació? Com ho fa, si efectivament canvia la teva manera d’entendre les coses?

3. Repassa les diferents maneres en què el pecat pot interferir amb la pràctica de la fe. Quin pecats ha afectat el teu camí espiritual? De quin d’aquests pecats encara n’ets culpable?

4. Recorda quan Déu va permetre que t’afligís una prova exterior o interior. Descriu aquella situació. Com vas respondre? Com et va canviar aquesta prova? Et va acostar més a Déu? Si va ser així, per què creus que això et va passar a tu?

  • 5. Descriu algú que coneguis que hagi patit gran patiment sense perdre la fe en Déu. Què n’has après? T’ha donat ànim per suportar les teves proves? Com pot augmentar la teva confiança en la saviesa providencial i l’amor de Déu per nosaltres, el fet de meditar 1 Corintis 10,13? (“Les proves que heu hagut de suportar no eren sobrehumanes; Déu és fidel i no permetrà que sigueu temptats per damunt de les vostres forces. I, juntament amb la prova, us donarà el mitjà de sortir-ne i poder-la suportar.”)

Capítol 13
L'ajut del cel

Desplega el contingut de cada apartat

  • L’obra de la transformació no es desenvolupa sempre a un ritme regular.
  • De vegades Déu accelera el procés ajudant-nos a acostar-nos més a Ell per mitjà de dons i gràcies concrets.
  • Aquests dons ens preparen per a una unió més profunda amb el Senyor.
  • No tota ànima experimenta aquests dons –no són part necessària per al camí–, però quan responem degudament poden ser una ajuda important per cercar la santedat.
  • De vegades experimentem aquests dons gràcia com un desig de més soledat, més “temps per estar sols” amb el Senyor.
  • Altres vegades els experimentem com a “tocs” a l’ànima que ens omplen d’un desig del Senyor profund, constant, i que ens consumeix.
  • Aquestes “ferides” no sols ens disposen a acceptar el patiment, sinó que realment ens fan desitjar les proves i les oportunitats de renúncia i de mortificació.
  • A alguns, Déu els ofereix la gràcia de locucions, paraules seves audibles o inaudibles que guien, inspiren i consolen, o fins i tot obra un canvi immediat en l’ànima de la persona.
  • El veritable benefici de les locucions, però, ve quan parem atenció, no a la forma de la locució, sinó a Déu mateix.
  • El mateix es pot dir de les visions. Siguin aquestes visions aquelles que compten amb una forma corporal visible o les que només romanen als ulls de la ment, el propòsit d’una veritable visió és el d’aprofundir la nostra confiança en Déu i el nostre amor per Ell.
  • Si ens centrem massa en la visió la veiem com un signe especial del favor de Déu i això, a la llarga, ens pot impedir reconèixer el seu veritable propòsit.
  • Això també pot arribar a encegar-nos, impedint-nos veure la nostra pobresa espiritual.
  • Independentment dels dons que Déu ens atorgui, mai no hem de buscar aquests consols i gairebé mai dependre’n quan els rebem.
  • Les paraules de profecia no només poden ser difícils de comprendre, sinó que centrar-se massa en una guia sobrenatural ens poden fer ignorar la forma més comuna que Déu té de guiar-nos, és a dir, a través de la raó, del sentit comú i de consellers fiables; i també ens pot fer oblidar que en aquest món “caminem en la fe i no en la visió” (2Co 5,7).

1. Esmenta dues o tres de les maneres com els sants descriuen les “ferides” d’amor que dóna Déu a certes ànimes.

2. Quins són els fruits de les autèntiques “ferides d’amor”? Com es poden diferenciar aquestes de les “ferides d’amor” falses que el dimoni pot infligir?

3. Esmenta els quatre tipus de locucions que pot fer servir Déu per comunicar-se amb una ànima.

4. Com diu sant Joan de la Creu que hem de respondre a aquestes locucions? Quines raons dóna per fer aquesta recomanació?

5. Quin perill s’associa, en particular, amb les locucions successives?

6. Enumera i defineix els tres tipus de visions que pot experimentar una ànima.

7. Per què diu sant Joan de la Creu que una ànima no necessita centrar-se en certs tipus de visions, encara que siguin autèntiques?

8. Per què és important per a algú que està experimentant locucions o visions trobar un bon director espiritual o confessor?

9. Quines són algunes de les característiques de les visions o penetracions autèntiques? Quines són les característiques de les visions o penetracions que dóna el dimoni?

10. On hem de desitjar rebre saviesa de Déu, a més de les visions i locucions?

1. T’ha cridat Déu alguna vegada a passar més temps tot sol amb Ell? Vas poder respondre a aquesta crida? Quins són alguns dels modes pràctics de trobar més espai a la teva vida per estar sols amb Déu?

2. Quin tipus de problemes creus que podrien sorgir d’una avaluació si valorem més les locucions que la raó, el sentit comú, l’ensenyament de l’Església i els consellers dignes de confiança? Has experimentat algun d’aquests problemes?

3. Tens un director espiritual? Si en tens, t’has beneficiat del consell? Si no, coneixes algú a qui pots demanar que sigui el teu amic espiritual? Si no, tens un amic espiritual amb qui poder compartir les teves experiències? Com creus que et podries beneficiar de tenir el suport i la guia d’un amic?

4. Que tan seguit demanes a Déu que t’atorgui signes i consols espirituals? Si ho fas amb molta freqüència, per què ho fas? Què és el que has de demanar?

5. Quines són les persones a través de les quals Déu et parla més sovint? Com t’han ajudat els seus testimonis, consells o crítiques en el teu camí cap a Déu?

Capítol 12
Créixer en la pregària

Desplega el contingut de cada apartat

  • Tota pregària és comunió amb Déu.
  • Però, a mesura que progressem en la vida cristiana, les nostres pregàries van adquirint una nova intensitat i profunditat.
  • La diferència entre el principi del nostre camí i el final, és generalment una diferència de graus, en la mesura en què som absorbits en el Senyor.
  • Al principi, gairebé tot l’esforç el posem nosaltres en la pregària. Costa de fer callar la nostra ment i el nostre cor, i centrar-nos en Déu i parlar-li a Ell.
  • Però, meditant sobre la vida de Crist, les veritats de la història de la salvació i els ensenyaments de la fe, podem aconseguir-ho, almenys en certa mesura.
  • Fins i tot quan la nostra ment divaga i no tenim cap desig de meditar, el simple fet d’intentar de pregar pot donar fruit.
  • Amb el temps, però, si persistim en la pregària malgrat aquests aparents obstacles, es fa més fàcil de fer callar la ment i escoltar Déu. Som més capaços de pensar en el Senyor i parar-hi atenció. Som molt més conscients de la seva presència i, amb el temps, ens adonem que nosaltres treballem menys que Ell.
  • Aquest tipus de pregària es descriu sovint com a recolliment infús o contemplació.
  • Igual que amb la pregària en general, hi ha també diferents graus de pregària contemplativa.
  • Hi ha la oració contemplativa amb la qual la nostra voluntat es torna a Déu, encara que divaguin els nostres pensaments, els nostres records i la nostra imaginació.
  • Hi ha oració contemplativa en la qual la nostra voluntat i les nostres facultats estan centrades en Déu. Aquest tipus de pregària contemplativa s’anomena “l’oració d’unió”, quan tot el nostre ésser pot ser absorbit en el Senyor.
  • Hi ha moments que podem, fins i tot per breus períodes de temps, deixar de ser conscients del temps, de les sensacions físiques i del món que ens envolta.
  • És important de recordar que el creixement en la pregària no consisteix a perfeccionar aquesta o aquella tècnica. Es tracta de créixer en la nostra relació amb el Senyor, i deixar-li obrar en nosaltres perquè la nostra voluntat pugui unir-se més íntimament a la seva.
  • Aquesta unió de voluntats, no pas l’experiència de la contemplació o de la consolació, és el que Déu persegueix.
  • Ell vol portar-nos a un punt on l’estimem perfectament a Ell i estimem perfectament el nostre proïsme.
  • Ell pot aconseguir això fins i tot en ànimes a les quals no concedeix l’oració de la unió més profunda. És la seva misericòrdia, i res més, allò que ens capacita per arribar a ser sants.
  • La pregària és simplement una manera  d’obrir-nos per rebre aquesta misericòrdia.

1. Per què, fins i tot quan estem distrets en la pregària, pot donar fruit el nostre esforç per pregar?

2. Què és el “recolliment adquirit”? Com es pot aconseguir concretament?

3. ¿En què es diferencia el recolliment adquirit del “recolliment infús”? Esmenta algunes de les característiques del recolliment infús.

4. Segons santa Teresa de Jesús i sant Bernat, ¿quines són algunes de les mesures que podem prendre per disposar-nos millor a rebre el do del recolliment o de la contemplació?

5. Defineix la contemplació.

6. Quins beneficis deia sant Bernat que ell treia de les seves visites amb el Senyor?

7. Segons santa Teresa, ¿una ànima pot saber si ha experimentat la pregària d’unió?

8. ¿Què és el que fa possible Déu per l’experiència de la pregària d’unió?

9. ¿Com entén santa Teresa els obstacles que trobem en el nostre camí cap a Déu?

1. ¿Continues pregant quan estàs distret o sense interès per pregar? Per què sí o per què no? Si algunes vegades has perseverat en l’oració, com t’ha beneficiat aquesta oració?

2. Reflexiona sobre els diversos nivells de la pregària resumits en aquest capítol. ¿Quins nivells has experimentat? ¿Com ha fet servir Déu aquestes experiències per atreure’t més a Ell?

3. La profunditat de la nostra pregària pot variar de setmana en setmana, de mes a mes, d’any rere any. ¿En quines circumstàncies has vist que la teva pregària ha donat fruits? ¿Què la pot fer malbé?

4. Per què pregues? ¿Què és el que busques sobretot quan vas Déu a la pregària? ¿Busques consol o que et concedeixi algun favor? Si és així, ¿quin és el perill que comporta aquesta mena de motivació?

5. ¿Com pots aprofundir la teva experiència de la pregària quan prens la drecera de Santa Teresa de Lisieux ?

Capítol 11
Créixer en amor

Desplega el contingut de cada apartat

  • Créixer en l’amor és realment créixer en amor a Déu i amor al proïsme.
  • Com més estimem, més ens assemblem a Déu, que és amor.
  • Encara que el nostre amor a Déu comenci amb el temor –en un desig d’escapar la condemnació i rebre la salvació— ha de progressar gradualment, fent-se primer un amor que cerca conèixer i complaure el Senyor, i finalment un amor filial profund i durador que res vol per a si mateix.
  • Aquesta mena d’amor caracteritza una unió pura que habita en Crist.
  • A mesura que creixem en l’amor de Déu, alhora hem de créixer en l’amor pels altres. En un sentit ampli això significa que hem de practicar una caritat cristiana sincera tant amb amics com amb estranys, estimant-los sense esperar res a canvi.
  • També vol dir que hem de conrear amistats cristianes sanes i sòlides.
  • Encara que és important desarrelar del nostre amor els motius egoistes i impurs, Déu ens ha fet per viure en amistat els uns amb els altres, i les amistats poden ajudar-nos en el camí cap a Déu.
  • El mateix Jesús tenia aquesta mena d’amics íntims, igual que molts dels sants.
  • Aquestes relacions sanes i santes no acaben quan deixem aquesta vida: en l’eternitat aquests llaços entre les ànimes es fan encara més grans.
  • Tant els àngels com els sants al cel estimen les ànimes que són a la terra i al purgatori i expressen la seva amistat amb nosaltres amb les seves oracions.
  • El matrimoni és una manera especial d’amistat cristiana. Els bons matrimonis cristians es caracteritzen per l’afecte sincer, la fidelitat, l’àmplia comunicació i un desig profund pel bé de l’altre. Quan s’entén i s’exercita adequadament, la sexualitat matrimonial pot fer més profunda l’amistat i la comunió de les persones i també produir nova vida.
  • Tot i que es pot abusar de la sexualitat, quan es fa servir com Déu vol, és un bé que hem de respectar com un sagrat misteri.

1. Com descriu santa Caterina de Siena la manera com una ànima creix en amor? Quines imatges fa servir per a cada estadi? Descriu com aquestes imatges corresponen a cada estadi del procés.

2. Com descriu sant Bernat l’“amor pur”?

3. Quins són, segons sant Bernat i santa Caterina, alguns dels actes que requereix l’amor al proïsme?

4. Com podem saber, segons santa Caterina, si el nostre amor per una altra persona és egoista?

5. Quin perill hi ha a l’amistat íntima entre homes i dones que no estan casats?

6. Per què anima sant Francesc els cristians a cercar l’amistat íntima només amb altres cristians? Per què són “excel·lents” aquestes amistats entre cristians?

7. Per què sant Francesc diu que les “amistats particulars” són necessàries per als laics, però potencialment perilloses per als religiosos?

8. Què diu sant Francesc que són els tres efectes del veritable amor matrimonial?

9. Resumiu amb les vostres pròpies paraules l’analogia que fa sant Francesc entre el menjar i l’amor sexual en el matrimoni.

10. Basant-te en allò que has llegit en aquest capítol, esmenta almenys tres maneres en què una parella cristiana pot pervertir l’amor marital i perjudicar l’amistat mútua de què haurien de gaudir els esposos.

1. En què es basa el teu amor a Déu? Com es reflecteix als teus actes?

2. De quines maneres deixes d’obeir, de forma regular, el manament bíblic “Estima el teu proïsme”? On creus que falles en no obeir aquest manament? Quines són algunes de les mesures concretes que pots prendre per posar remei a aquesta situació ?

3. Descriu una amistat que t’ha acostat més a Crist. Qui és aquesta amistat? Quant de temps fa que coneixes aquesta persona? De quines maneres t’ha acostat més a Déu aquesta amistat?

4. Les amistats poden allunyar-nos de Crist i també portar-nos a Ell . Has tingut mai una amistat que va demostrar ser “perillosa”? D’on provenia aquest perill? Què és el que et va atreure cap a aquesta amistat? Què has après d’aquesta experiència?

5. Si ets una persona soltera i disposada a casar-te, o ja casada, quines són algunes de les coses pràctiques que ara pots fer que contribuirien a l’amor autèntic ia l’amistat cristiana entre tu i la teva parella (actual o potencial)?

Capítol 10
Créixer en llibertat

Desplega el contingut de cada apartat

  • Per atreure’ns cap a Ell, Déu va omplir el món de persones, de plaers i de coses creades, totes obra de les seves mans bones i boniques. Ell va voler que aquestes obres ens ajudessin en el nostre camí cap a Ell.
  • El seu designi era assenyalar-nos el camí cap a Déu i inspirar-nos d’anar a Ell.
  • Però els nostres primers pares van perdre la seva gràcia. Ara, com a conseqüència, aquestes mateixes persones i coses que Déu va crear per atreure’ns cap a Ell tenen sovint l’efecte contrari. Poden ser obstacles per a la santedat.
  • Posem el nostre cor en altres coses que no són Déu, i hi busquem la nostra felicitat, els nostres èxits i fins i tot la salvació. Els convertim en els nostres ídols i ens perdem.
  • Com a conseqüència, el progrés en la vida espiritual requereix d’un despreniment creixent dels béns d’aquest món.
  • Hem de rebutjar els desitjos desordenats i posar-hi per sobre a Déu.
  • Això no vol dir que hàgim de deixar d’estimar les coses del món. Més aviat, en reorganitzar els nostres afectes i buscar la felicitat com Déu va voler que la busquéssim.
  • Podem efectivament estimar aquestes coses encara més, amb més llibertat i amb més coneixement.
  • Una de les coses més bàsiques que necessitem rebutjar és el desig desordenat dels diners i de les possessions.
  • Encara que Déu no ens demana que visquem en la pobresa, sí que demana a tots els cristians ser “pobres d’esperit”, a trobar liberalitat i generositat, a no embrancar-nos a acumular més possessions i a no buscar mai el guany a costa d’altres.
  • També crida els cristians a enlairar-se dels plaers sensuals, demanant fins i tot als casats que abracin la virtut de la castedat.
  • En definitiva, la castedat vol dir viure els ensenyaments de l’Església sobre la sexualitat segons el nostre estat en aquesta vida, i no deixar mai que els desitjos sexuals se sobreposin a la fidelitat o a la caritat.
  • Potser l’amor més difícil de rebutjar sigui l’amor a un mateix, l’orgull.
  • L’orgull ens cega per veure les nostres pròpies faltes i ens tempta a creure que la nostra salvació depèn dels nostres propis mèrits i de les nostres bones obres.
  • Aquest orgull ha de ser doblegat i hem d’abraçar la humilitat, si ens volem acostar més a Déu.
  • Acceptant les proves i les desgràcies, cultivant la paciència i desprenent-nos del nostre desig de ser respectats i admirats, podem adquirir les virtuts que necessitem per renunciar a l’orgull i reorganitzar els nostres afectes i desitjos.

1. Quins són, segons sant Joan de la Creu, els signes del veritable despreniment respecte dels diners i de les possessions?

2. Quines són les ramificacions espirituals que comporta posar el nostre cor en els diners, les possessions i les coses?

4. Per què és l’orgull, segons sant Bernat, el començament de tot pecat?

5. Com enfosqueix l’orgull la nostra manera d’entendre la salvació?

6. Com hauríem de veure, segons sant Bernat, els mèrits que posseïm?

7. De quina manera podem decidir conscientment ser humils? Com ens ajudarà això a vèncer l’orgull i l’amor a nsaltres mateixos?

8. Com poden la malaltia i el patiment esdevenir mitjans per vèncer l’orgull?

9. Quina relació hi ha entre l’orgull i la impaciència?

10. A quines quatre àrees diu sant Francesc de Sales que cal estendre la nostra obediència a la voluntat de Déu? Com ens pot ajudar la pràctica de l’obediència a créixer en humilitat?

1. Repassa els indicadors descrits per sant Francesc per destriar un esperit de despreniment o de pobresa. Usant aquests indicadors com a guia, còm de desprès ets tu dels diners o de les possessions materials? Esmenta dues o tres coses pràctiques que pots fer per enlairar-te més d’aquestes coses.

2. El nostre aferrament als plaers sensuals es pot expressar en pensament i en acció. Suposa qualsevol d’aquelles dues maneres una lluita per a tu? Si és així, explica-ho. Com pots començar a practicar els consells que ens donen els sants per desprendre’ns dels plaers sensuals?

3. Recordes haver comès un error o un pecat, i que et van criticar justament? Descriu aquesta situació amb més detall. Com vas reaccionar? Hi va haver cap rastre d’orgull en aquesta reacció? Per cultivar la humilitat, com hauries de reaccionar en situacions similars d’ara endavant?

4. Quines ocasions tens ara mateix a la teva vida per practicar la paciència i la humilitat? Hi ha alguna manera en què puguis canviar la teva actitud o conducta per aprofitar millor aquestes oportunitats? Si n’hi ha, com?

5. Amb qui ets obedient, si ho ets amb algú? Et resulta fàcil d’obeir, o et suposa un gran esforç? Per què creus que et passa? Pots pensar algú a qui podries sotmetre’t en qüestions espirituals? I si hi ha algú que compleixi aquest rol, quins beneficis podríen derivar d’aquesta relació?

Capítol 9
Una certa estabilitat

Desplega el contingut de cada apartat

  • Quan estem a punt d’entrar a la via il·luminativa (o allò que santa Teresa de Jesús descriu com passar de la tercera mansió a la quarta mansió) les nostres vides s’assemblen a la imatge estereotipada del “bon catòlic”: Practiquem la virtut en la nostra vida personal i professional; preguem amb regularitat i dejunem quan ho hem de fer; donem generosament i no ens deixem consumir per les coses del món. 
  • Tant per als laics com per als religiosos aquesta fase no ha de ser el final del nostre camí espiritual. Podem avançar molt més, fins a la unió espiritual profunda amb Déu.
  • Però per a molts aquest és el final. El nostre progrés cap a Déu s’atura aquí, generalment per manca de coneixement o manca de desig.
  • Per tal d’arribar a ser sant (veritablement sant) cal dues classes de coneixement: coneixement d’un mateix i coneixement de Déu.
  • El coneixement d’un mateix implica conèixer la dignitat i la bellesa de l’home i la lletjor del pecat.
  • El coneixement de Déu requereix reconèixer el seu increïble amor i misericòrdia.
  • Aquests dos tipus de coneixement junts, ens permeten d’avançar cap a Déu, amb esperança i sense por.
  • El desig de santedat, el desig de Déu, és també un requisit previ per assolir la unió espiritual. Mai no n’hi ha prou simplement saber que el progrés espiritual és possible. També l’hem de desitjar amb tota l’ànima i de tot cor.
  • No podem, però, produir aquest desig pel nostre compte. El veritable desig és un do de l’Esperit Sant.
  • L’Esperit Sant ens atrau cap a Déu, transforma les nostres ments i les nostres voluntats, i augmenta el nostre coneixement i l’amor de Déu.
  • Per això els sants ens insten a invocar l’Esperit Sant una vegada i una altra, demanar-li la seva ajuda i els dons que Ell té per donar-nos.
  • Si volem arribar al final del nostre camí espiritual, la nostra pregària ha de ser sempre: “Vine, Esperit Sant, vine”.

1. Enumera les característiques que santa Teresa de Jesús atribueix a les ànimes al tercer estadi (la tercera mansió) del camí espiritual.

2. Com descriu santa Teresa l’ànima que no és tacada pel pecat mortal? Quina és la diferència entre aquesta imatge i la descripció d’una ànima a les urpes del pecat?

3. On és la veritable casa de Déu, segons sant Bernat?

4. Quin és el perill de posseir el coneixement d’un mateix sense posseir també el coneixement de Déu? Què diu Déu a santa Caterina que el dimoni intentarà fer amb el nostre ésser, que és conscient del nostre pecat?

5. Quina evidència bíblica suggereix que és possible el progrés a la vida espiritual? Resumeix en les teves pròpies paraules almenys dos passatges bíblics esmentats en aquest capítol que ens diuen que la santedat és una fita assolible.

6. Quina és una de les maneres en què Déu augmenta el nostre desig d’Ell?

7. Acaba el nostre desig de Déu quan arribem al final del nostre camí espiritual? Per què sí, o per què no, segons sant Bernat?

8. Què hem de fer quan ens cal un fort desig de Déu, i què passa quan ho fem?

9. Encara que el nostre desig de Déu no sigui gran, en algun moment donat, com podem saber si Ell continua obrant a la nostra vida?

10. Què és el “petó” de Déu? Què s’adquireix o aconsegueix amb aquest “petó”? En què s’assembla aquest “petó” a la idea de sant Joan de la Creu de la doble dimensió de la contemplació?

1. Et veus mai complaent-te respecte a la teva relació amb Déu? Quins són els perills inherents a aquesta manera de pensar?

2. Com has arribat a conèixer-te millor en el transcurs de la teva vida? Què, o qui, t’ha ajudat a assolir aquest coneixement de tu mateix? Quines han estat les coses més inesperades que has après sobre tu mateix?

3. Qui o què t’ha ajudat més a portar-te cap a un coneixement de Déu més profund? En mesura què ha crescut el teu coneixement de Déu, ha canviat la teva relació amb Ell?

4. Com de sovint vacil·la el teu desig de Déu? Quina creus que és la causa d’aquesta vacil·lació? Com reacciones quan això et passa? T’ajuda aquesta reacció o et fa mal? Com creus que hauria de ser la teva resposta?

Capítol 8
Temptacions i proves

Desplega el contingut de cada apartat

  • A cada camí espiritual es presenten temptacions i proves.
  • Aquestes temptacions i proves poden endarrerir, obstruir i fins i tot interrompre el nostre camí cap a Déu.
  • Però, si hi responem correctament, també ens poden incitar a una devoció més gran, augmentar la nostra fe i acostar-nos cada vegada més a la santedat.
  • Al començament del nostre camí, la temptació a una devoció excessiva i a prioritats equivocades, i una incapacitat per mirar la vida des de la perspectiva de l’eternitat, són els obstacles més comuns.
  • La nostra pròpia debilitat humana dóna al dimoni incomptables oportunitats per distreure’ns i dissuadir-nos de seguir Déu. Per resistir i superar aquestes temptacions necessitem conèixer els nostres pecats i debilitats, així com la misericòrdia i el poder de Déu.
  • Vèncer les temptacions també exigeix que ens centrem en els desafiaments més immediats per al creixement i en les oportunitats per rebre la gràcia de Déu que Ell ens proporciona cada dia.
  • Quan ho fem amb el desig de complaure Déu, els petits sacrificis i els petits actes d’amor es poden convertir en mitjans poderosos per resistir la temptació i per créixer en santedat.
  • No obstant això, podem vèncer la temptació abans que aquesta es presenti.
  • Si evitem l’ocasió propera de pecar, això ens ajudarà a protegir-nos d’aquelles temptacions que, si no, no tindríem la força necessària de resistir.
  • Quan vénen les temptacions, el moment més important en el nostre afany de resistir-les és molt al principi, quan apareixen per primera vegada. El millor que podem fer en aquest moment crucial és anar corrents a la Creu de Crist per demanar-li la seva ajuda.
  • També és important reconèixer que les temptacions no són un problema en ell mateix. El problema rau en com responem a aquestes temptacions.
  • Per molt sants que arribem a ser, les temptacions al pecat sempre continuaran sorgint. De fet, algunes de les temptacions més grans les van experimentar els més grans sants. Però ells van resistir la temptació clamant Déu i, en fer-ho, va créixer la seva fe.
  • Ells van entendre que la temptació no és el mateix que el pecat. No és pecat experimentar la temptació, però sí contemplar la temptació, complaure’s en la temptació o sucumbir a la temptació.
  • Les proves, com les temptacions, sempre apareixen en tot pelegrinatge cap a Déu que comença una ànima.
  • Una de les proves més comunes és el que comunament s’anomena l’aridesa a la pregària. Encara que hi ha diverses raons (i diversos remeis) per a aquesta aridesa, tots experimentarem aquesta prova tard o d’hora. Per discernir el remei per a aquesta aridesa necessitem discernir-ne la causa.
  • Però el mateix que la temptació, si responem apropiadament a aquesta prova, pot ser una gran ocasió per créixer en la fe, l’esperança i l’amor.

1. Descriu amb les teves pròpies paraules les tres temptacions que, segons santa Teresa de Jesús, es donen més sovint durant els primers estadis del camí espiritual d’una persona.

2. Quins remeis concrets proposen santa Teresa i sant Francesc de Sales per a cadascuna de les tres temptacions?

3. Per què és important tenir un coneixement d’un mateix i ser conscients de la misericòrdia de Déu?

4. Descriu el “caminet” de santa Teresa de Lisieux. Quines són algunes de les maneres concretes en què va viure aquest “caminet”?

5. Segons sant Francesc, quins perills poden sorgir de només cercar els “bons sentiments” en la pregària?

6. Enumera els tres passos de la temptació que identifica sant Francesc. Per què el segon pas és considerat el més crucial?

7. Per què és tan important evitar les ocasions properes de pecar?

8. Esmenta almenys quatre coses que et poden ajudar a vèncer les temptacions al pecat.

9. Quines són les tres causes principals de l’aridesa a la pregària? Quin és el remei recomanat per a cadascuna de aquestes causes?

10. Per què algunes vegades Déu permet que nosaltres sentim aridesa en la pregària? Quin profit pot derivar d’una prova com aquesta?

1. Esmenta dues o tres maneres pràctiques d’imitar el caminet de santa Teresa. Com creus que aquest “caminet” t’ajudarà a perseverar mentre tinguis proves i temptacions?

2. Quina és la teva primera reacció quan se’t presenta una temptació seriosa? És així com has de respondre? Si no, què hauries de fer?

3. Quines són algunes de les ocasions de pecar que has après a evitar? Quines són algunes de les ocasions de pecar que encara has d’aprendre a evitar? Per què creus que has seguit posant-te en aquestes situacions? Quin mal t’estan fent?

4. Avalua l’estat actual de la teva vida de pregària. Estàs experimentant alguna aridesa? Si és així, quin creus que n’és l’origen?

5. ¿Quan depens dels “bons sentiments” o dels consols espirituals? Com creus que canviaria la teva relació amb Déu si no fos per aquests bons sentiments i consols?

Capítol 7
La importància de la pregària

Desplega el contingut de cada apartat

    • La vida espiritual és, en primer lloc, una relació. És viure enamorat de Déu i en amistat amb Ell.
    • La pregària és un temps que passem amb Déu, escoltant-lo, parlant-li i, senzillament, estant amb Ell.
    • La pregària pot ser vocal (paraules memoritzades o espontànies i dites en veu alta, sol o amb d’altres) o mental (pensaments i sentiments comunicats sense paraules).
    • Podeu expressar alegria, penediment, gratitud, frustració, desig, contrició, ira, fe.
    • Pot contenir una meditació de les veritats espirituals i de la saviesa bíblica.
    • Podeu començar llegint o contemplant una imatge sagrada. Es pot fer en el silenci d’una església, o en el sorollós caos d’una oficina o d’una llar.
    • Independentment d’on o com preguem, el que importa és que la pregària neixi del cor, que sigui un autèntic acte de comunicació i d’amor, i no una sèrie de repeticions vanes o xerrameca lleugera i buida, mentre la ment divaga en mil assumptes lluny de les frases i paraules pseudoreligioses emeses.
    • A través dels segles els sants ens han ofert consells basats en la seva saviesa pràctica sobre com i quan pregar. Aquesta saviesa sempre es manifesta en forma de suggeriments flexibles, i no com a fórmules rígides. Però quan apliquem aquests suggeriments, poden donar gran fruit.
    • Entre ells, hi ha el consell de santa Teresa de Jesús: que ens centrem sempre en Aquell a qui parlem en pregària.
    • Altres sants, com sant Francesc de Sales, ofereixen idees sobre quan i on pregar, i també com lluitar contra les distraccions durant la pregària. Sant Francesc també traça un model per al dia, un ritme de vida a adoptar que pot ajudar-nos a mantenir-nos a prop del Senyor enmig de totes les nostres activitats rutinàries.
    • Sant Bernat de Claravall ens ensenya com podem viure un tipus de soledat orant enmig del tràfec de la vida.
    • No obstant i això, diferents hàbits donaran millors resultat als uns que a d’altres.
    • L’objectiu de la pregària serà sempre el mateix: alimentar les nostres ànimes amb allò que necessiten per créixer en l’amor i en la virtut, és a dir, el de trerballar una relació personal amb Crist.

1. Com descriu la pregària santa Teresa de Lisieux ?

2. Què determina el valor de la nostra pregària, segons santa Teresa de Jesús?

3. Segons sant Bernat, podem estar sols amb Déu espiritualment, encara que no hi puguem estar físicament?

4. Quina oració breu recomana sant Bernat que resem tan sovint com ens sigui possible, per mantenir-nos a prop de Déu?

1. Descriu la teva pròpia vida de pregària. Pregues sovint? On pregues? Quan pregues? A quin tipus de pregària li dediques més temps, a la mental o a la vocal?

2. Reflecteixes a la teva vida de pregària —com, on, quan i què— el consell dels sants com santa Teresa, sant Francesc i sant Bernat?

3. Quins punts febles hi ha a la teva vida de pregària? Quins punts forts?

4. Quan pregues, com d’atent estàs a qui estàs pregant? Quan et sembla que estàs més atent? I quan estàs menys atent? Quines mesures pots prendre per augmentar el teu nivell de concentració a la pregària?

5. La distracció és un problema per a tu quan pregues? Què has fet per lluitar contra aquest problema? Què més creus que podries fer?

6. Enumera els obstacles que més freqüentment s’interposen en el teu camí per passar en pregària tot el temps que t’agradaria. Quines són algunes de les mesures que podries prendre per vèncer aquests obstacles?

Capítol 6
La lluita contra el pecat

Desplega el contingut de cada apartat

    • Déu crida tots els homes, tant laics com religiosos, a la santedat. Ens crida, en paraules de sant Francesc de Sales, a la vida devota.

    • Només podem respondre aquesta crida si comprenem la naturalesa de la vida devota. El món confon les mostres exteriors de pietat, amb la veritable devoció, sense arribar a discernir la importància de la transformació interior i de l’amor. Aquesta confusió no només ens afebleix per viure la vida devota, sinó que crea formes d’espiritualitat falses i de vegades perilloses.

    • Arribar a conèixer la veritable naturalesa de la vida devota tampoc no és suficient per fer-nos sants. La vida devota s’ha de viure, no només entendre’s. I el primer pas per viure aquesta vida és rebutjar el pecat greu. Una ànima no pot realment seguir Déu sense abans prendre la decisió ferma de no cometre mai més ofenses morals greus. Viure en gràcia.

    • Després de rebutjar el pecat greu, hem de rebutjar el desig o l’afecte per aquests pecats. No n’hi ha prou simplement amb deixar de pecar.

    • Per arribar a ser sant també necessitem comprendre l’horror dels nostres pecats. Ens cal veure’ls com el que són: el mal. Qualsevol afecte pel pecat ens impedeix avançar espiritualment.

    • A diferència dels pecats mortals, els venials no ens separen de la gràcia de Déu. Però es poden convertir en un gran impediment en el camí cap al cel si no ens els prenem seriosament. De la mateixa manera, l’afecte pels pecats venials o la manca de veritable contrició obren, molt sovint, la porta per a pecats més seriosos.

    • Entre guardar-se de l’escrupolositat, d’una banda, i, de l’altra, de la negligència, els sants estableixen una diferència important: la diferència entre els pecats venials conscients i aquells que són inadvertits. Els pecats venials conscients són aquells que decidim cometre lliurement després de certa reflexió, encara que sabem que pertorben i molesten Déu. Els pecats venials inadvertits són aquells que “simplement ocorren” davant de l’absència d’un mínim de reflexió o deliberació. Santa Teresa de Jesús els interpretava com aquells pecats descrits a les Sagrades Escriptures quan aquestes afirmen que “la persona justa cau set vegades al dia”.

1. Què caracteritza, segons sant Francesc de Sales, l’espiritualitat de la veritable devoció?

2. Què vol dir ser devot o viure una vida pietosa ?

3. Quines són les dues pràctiques que sant Francesc recomana per ajudar les ànimes a rebutjar el pecat greu?

4. Quin consell dóna sant Francesc per fer una bona confessió?

5. Quin és el perill d’alimentar l’afecte pel pecat greu?

6. Quines veritats suggereix sant Francesc que preveiem per alliberar-nos de l’afecte al pecat greu?

7. Quina és l’espasa de doble tall amb què santa Caterina de Siena diu que hem d’entaular les nostres batalles espirituals?

8. Quins són els perills d’alimentar l’afecte pels pecats venials?

9. En què consisteix la perfecció, segons sant Francesc?

10. Què necessitem per perseverar en la nostra lluita contra el pecat?

1. Com creus que el fet de malinterpretar la veritable devoció et pot allunyar de Déu? Descriu en què podria consistir aquesta falsa comprensió.

2. Quins pecats seriosos vas haver de rebutjar a les teves converses per poder buscar una relació amb Déu més íntima? Encara hi ha algun pecat greu que encara no hagis rebutjat? Si és així, per què no? Quin mal creus que això fa a la teva vida espiritual?

3. Quins pecats venials se’t resisteixen més? Per què penses que t’ha costat tant de trencar aquests hàbits de pecat? De quina manera interfereixen aquests pecats en la teva relació amb Déu?

4. Torneu a considerar el consell de sant Francesc de Sales sobre el sagrament de la Confessió. Fins a quin punt aquest consell constitueix un reflex de la teva pròpia pràctica del sagrament? Què més pots fer per aprofitar les gràcies de la confessió?

5. Almenys descriu una ocasió en què la gràcia de Déu t’ha ajudat a rebutjar el pecat i l’afecte al pecat. Com va transformar aquesta gràcia el teu cor i els teus actes?

Capítol 5
La Transformació del pensament, del desig i de l'acció

Desplega el contingut de cada apartat

    • A mesura que Santa Teresa de Lisieux s’acostava més a Crist, adoptava més i més la ment de Crist, aprenent a veure el món i tot allò que contenia a través dels seus ulls i amb el seu amor.
    • Santa Teresina va créixer en una casa on la fe constituïa el centre de la vida diària. Els pares i les germanes grans no només la van instruir en la fe, sinó que també li van servir de models de fe. Li van mostrar el que significava estimar i servir, confiar i sacrificar-se. També van ser model de l’amor del Pare per ella, envoltant-la amb el seu propi amor i ajudant-la a comprendre com n’era d’especial per a elles i per a Déu.
    • Teresa va créixer desitjant les coses i els assumptes celestials més que les coses materials i terrenals. Els seus amors terrenals van ser purificats i les seves principals inquietuds van ser les del Senyor. Complaure’l, servir-lo i atreure ànimes cap a Ell eren els seus únics desitjos.
    • Tots aquells que caminen al costat de Déu experimenten una transformació semblant. A mesura que creixem en santedat, els nostres desitjos, temors, i fins i tot les nostres experiències joioses, canvien.
    • La transformació de la joia és particularment important. En un món caigut ens alegrem sovint per coses que no són bones, o trobem el nostre goig més gran en béns temporals.
    • Aquesta alegria desordenada, que dóna massa valor a les coses del món, ens posa en perill espiritual i al final ens poden desviar de Déu.
    • Quan l’alegria està ordenada degudament i aprenem a trobar el goig en Crist, també aprenem a trobar el tipus adequat d’alegria en tots els béns secundaris de la creació.

    • Aquesta és la classe d’alegria que Teresina experimentava a la vida. També és la classe d’alegria que ha ajudat els altres a trobar Déu.

1.- Quin és, segons Teresina, el bé més gran que es pot desitjar a una altra persona?

2.- De quina manera la natura i les coses creades van anar revelant a Teresa aquelles coses divines i celestials?

3.- Enumera almenys tres maneres en què la família de Teresina la va ajudar a acostar-se més a Déu.

4.- Quina funció van exercir la litúrgia i els sagraments en la transformació espiritual de Teresa?

5.- Esmenta dues batalles espirituals de Teresa descrites en aquest capítol. Descriu com es va sobreposar en cada cas.

6.- Segons sant Joan de la Creu, ¿com es transforma l’emoció de la por de créixer en santedat?

7.- Enumera les sis classes de béns en què sant Joan diu que es gaudiria. Descriu cadascuna breument.

8.- Quins són els quatre graus de mal que es poden derivar de gaudir desordenadament els béns temporals?

9.- Quins són els quatre trets o pecats que sorgeixen segons cadascun d’aquests graus de mal?

10.- Descriu el que els passa als qui es neguen a ells mateixos el goig desordenat en coses temporals. Com és possible que això passi?

1- Sovint l’Església descriu la família com “l’escola de la fe”. Així va ser en el cas de la Teresa. Reflexiona sobre la teva pròpia educació a la teva família.
De quina manera et va ajudar a tu a preparar-te pel camí cap a Déu?
De quines maneres no et va arribar a donar la preparació necessària?

2. Menciona almenys dues coses comunes i mundanes o dues persones que t’hagin ajudat a veure Déu. Descriu com ho van aconseguir.

3. T’has de resistir de vegades per no gaudir de forma desordenada els béns temporals? Quins béns temporals? Per què creus que això constitueix una lluita per a tu?

4. Reflexiona sobre els quatre trets que corresponen als quatre graus de dany que resulten del gaudiment desordenat de béns temporals. Veus alguns d’aquests trets en tu? Com malmet tot això la teva relació amb Déu?

5. En anar apropant-te més a Déu, ¿com han canviat els teus propis desitjos? Què vols ara que abans no acostumaves a desitjar mai? Com t’ha canviat a tu i la teva manera actual de vida aquest canvi de desitjos?

Capítol 4
La Cosmovisió Bíblica
en els sants

Desplega el contingut de cada apartat

    • Comprendre la saviesa espiritual dels sants suposa entendre la seva visió de la realitat més profunda.
    • Només tenim dos finals: el cel i l’infern. El Cel és el compliment de tot desig. L’infern és la infelicitat eterna.
    • Segons les Escriptures, els sants ens ensenyen que només hi ha un camí per anar al Cel: Jesucrist. Només per la nostra relació personal amb Ell i per la seva misericòrdia podem avançar. 
    • L’Amor defineix la nostra relació amb Déu. Aquest amor s’origina en el “sant temor de Déu”: respecte per la seva bondat i un adequat coneixement del nostre pecat.
    • El temor de Déu és el principi de la saviesa i de l’amor de Déu, i actua com a fre del nostre comportament insensat.
    • Llibertat: el Cel i l’infern són el que escollim. En aquesta vida, els qui han escollit el bé van al Cel, i els qui han escollit el mal van a l’infern. Déu respecta la decisió que prenem.
    • No sabem ni el dia ni l’hora que morirem. Ara, no hem d’estar tant pendents de la realitat del Cel o de l’infern, sinó que la nostra preocupació present és la d’estimar ara, i rebutjar el pecat ara.
    • No ens hem de deixar dur per la cultura que ens posa en camí de l’infern.
    • Només si tenim sempre present la fi per la qual hem estat creats, podrem escollir el camí de la vida.

1.- Imatge que Déu donà a Santa Caterina de Siena per explicar l’estructura de la realitat.

2.- Segons Santa Caterina, ¿quins són les quatre principals torments de l’infern?

3.- ¿Perquè contemplar el dimoni és terrible per les ànimes condemnades?

4.- Defineix el Sant Temor de Déu.

5.- ¿Com s’adquireix la veritable saviesa?

6.- ¿Quines són les benediccions i privilegis que reben les ànimes del cel?

7.- Segons Sant Bernat, ¿què és el que fa créixer en nosaltres la confiança en Déu?

8.- Segons Sant Joan de la Creu, ¿a quines conclusions ha d’arribar l’ànima per aconseguir la santedat?

9.- ¿Què pretenen aconseguir els textos bíblics sobre la salvació, la condemna i la gravetat del pecat?

10.- Segons Santa Teresa de Jesús, ¿quina és la visió de conjunt que hem de comprendre per poder avançar en la vida espiritual?

1.- En la teva relació personal amb Déu: ¿li tens temor d’alguna manera? Descriu aquest temor.

2. ¿Aquest temor és segons el que es descriu en el capítol, o n’és un altre?

3. ¿Aquest temor bo t’ha impedit de prendre una decisió equivocada? Explica què va passar.

4. Descriu una decisió equivocada i quin temor hauries d’haver tingut per evitar-la.

5. ¿De quina manera concreta pot ajudar-me el temor de Déu a portar una vida més virtuosa?

6. ¿Quines decisions estàs prenent que et poden portar al Cel?

7. ¿Quines decisions estàs prenent que et poden portar a l’infern?

8. Si et moríssis ara mateix, ¿a on anirires: al Cel o a l’infern?

9. ¿De quina manera la cultura en què vius t’ajuda a anar al Cel? ¿Com ho aprofito?

10. ¿De quina manera la cultura en què vius t’ajuda a anar a l’infern? ¿Com ho rebutjo?

Capítol 3
Despertar i conversió

Preguntes per la reflexió.

1. ¿Quines són les coses que has après al principi del teu camí espiritual, i que t’han ajudat mentre avançaves en el camí de la fe?

2. Sobre els 4 obstacles que li impedien a Santa Teresa d’avançar en santedat:

    • no haber entès el perill acumulatiu de les faltes lleus.
    • no haber evitat les ocasions de pecat.
    • no haber valorat i agraït suficienment els moments de gràcia de Déu.
    • confiar més en ella mateixa que en Déu.

¿T’has trobat alguna vegada amb els mateixos obstacles? ¿Amb quins? ¿Amb quins encara hi estàs lluitant?

3. ¿Qui t’ha ajudat a apropar-te més a Déu? ¿Què van fer o què et van dir per ajudar-te?

4. Sant Agustí va retrassar abraçar la fe perquè no conseguia renunciar als seus pecats habituals. ¿Quin pecat t’impedeix de viure la teva fe lliurement i amb plenitud? Si és així, ¿com t’excuses o et justifiques? ¿Com t’estan perjudicant?

5. Quan practiques les virtuts, ¿te n’adones que alguna vegada confies més en tu mateix que en Déu? Si és així, ¿perquè et sembla que passa? ¿Com hauria de ser perquè això canvïi?

Capítol 2
Visió general del camí

Preguntes per la reflexió.

  1. ¿Has experimentat una conversió inicial o un despertar de la fe? ¿En els teus primers temps de creient, com s’hi reflecteixen les caracterísques de la via purgativa?
  2. ¿De quins pecats te n’havies de deprendre?
  3. ¿Quins hàbits de virtut i pietat vas haver d’esforçar-te per adquirir?
  4. ¿Quins hàbits de virtut i pietat et falten encara per adquirir?
  5. A mesura que passa el temps, ¿com ha crescut i  canviat la teva fe?
  6. ¿Quins desafiaments espirituals tens ara, que no tenies al principi del teu camí?

Capítol 1
Cridats a la santedat

“Sigueu perfectes com el vostre Pare Celestial és perfecte.” (Mt 5,48)

Preguntes per la reflexió.

  1. ¿Què et sembla que vol dir Jesús? 

  2. ¿Et costa de creure? ¿Per què?

  3. Fer camí cap a Déu implica ser guarits de les ferides del pecat, tant del pecat original, com dels personals, com dels estructurals. ¿De quines ferides, o mals hàbits, necessites demanar a Déu que et guareixi, per poder-te acostar a Déu?

  4. ¿Et sorpens alguna vegada deixant la recerca de la santedat “per un altre dia”? 

  5. ¿Com et justifiques a tu mateix aquest retard? ¿Quines són les excuses que et poses a tu mateix?

  6. En la teva vida actual, ¿quines circumstàncies perceps  com a obstacles per aconseguir la santedat? 

  7. ¿Còm poden convertir-se aquests obstacles en oportunitats per apropar-te més a Déu? 
Tornar a la Plana Principal