Preguem pels difunts

Cant

Vell pelegrí, jo vaig fent via 
com foraster arreu del món.
Però estic segur que a l’altra vida
m’acollirà Déu piadós.
Me’n vaig allà a veure el Pare
lassat el cos de caminar.
Al capdavall de la jornada
lloc de repòs penso trobar.

El meu camí ja arriba a terme.
Ja sento pròxim el Jordà.
Més amb la mort res no puc perdre,
que hi deixaria el meu penar.
Allà veuré la dolça Mare
consol i amor em donarà.
Al capdavall de la jornada
prop d’ella espero reposar.

Jo veig la fi sense temença,
com un descans per al meu cos.
I veig venir la recompensa,
per Déu promesa al meu esforç.
Me’n vaig allà, al sojorn dels àngels,
on no rebré cap més refús,
per cantar amb ells goigs i lloances,
eternament, al bon Jesús.

Pregària

Disposeu-nos, Senyor, a escoltar la vostra paraula, amb la qual ens consolem els uns als altres; que ens sigui llum en les tenebres i que ens sigui fe en els dubtes. Us ho demanem per Crist Senyor nostre. Amén.

Primera Lectura

Lectura de la carta de sant Pau als cristians de Roma
8,31-39
Germans. Si tenim Déu a favor nostre, ¿qui tindrem en contra? Ell que va entregar el seu propi Fill per tots nosaltres i no el va plànyer, ¿Com no estarà disposat a donar-nos-ho tot, juntament amb el seu Fill? ¿Qui es presentarà per acusar els elegits de Déu? Si Déu qui els declara innocents, ¿Qui gosarà condemnar-los? Jesucrist, el qui va morir, més encara, el qui va ressuscitar, és el qui està a la dreta de Déu intercedint per nosaltres. ¿Qui serà capaç d’allunyar-nos del Crist, que tant ens estima? ¿Els contratemps, la por, les persecucions, la fam o la nuesa, els perills, la mort sagnant? De tot això en sortim fàcilment vencedors amb l’ajut d’aquell que ens estima.
Estic ben segur que ni la mort ni la vida, ni els àngels o altres poders, ni res del món present o del futur, ni els estols del cel o de les profunditats, ni res de l’univers creat, no serà capaç d’allunyar-nos de Déu que, en Jesucrist, el nostre Senyor, ha demostrat com ens estima.
Paraula de Déu.

Salm 22

El Senyor és el meu pastor, no em manca res.

El Senyor és el meu pastor, no em manca res,/ em fa descansar en prats deliciosos;/ em mena al repòs vora l’aigua, / i allí em retorna. / Em guia pels camins segurs per l’amor del seu nom.

Ni quan passo per barrancs tenebrosos/ no tinc por de res, / perquè us tinc vora meu; / la vostra vara de pastor, / m’asserena i em conforta.

La vostra bondat i el vostre amor / m’acompanyen tota la vida, / i viuré anys i més anys / a la casa del Senyor.

Evangeli

Lectura de l’evangeli segons sant Lluc
23,44-49;24,l-6a
Era rap al migdia quan s’estengué per tota la terra una foscor fins a mitja tarda: el sol s’havia eclipsat. La cortina que tancava el santuari, s’esquinçà per la meitat, i Jesús cridà amb tota la força: «Pare, confio el meu alè a les vostres mans.» I havent dit això, expirà.
Paraula del Senyor.

Parenostre
Avemaria
Glòria

Respons

Doneu-los, Senyor, el repòs etern.
I que la llum perpètua els il·lumini.
Descansin en pau.
Amén.
Que la seves ànimes
i les ànimes de tots els fidels difunts
per la misericòrdia de Déu
descansin en pau.
Amén.
Que al Cel ens puguem veure.
Així sigui.