Sí, volem agrair-vos, Verge Mare de Déu i Mare nostra, la vostra intercessió en favor de l’Església. Vós, que abraçant sense reserves la voluntat divina, us veu consagrar amb totes les vostres energies a la persona i a l’obra del vostre Fill, ensenyeu-nos a guardar en el nostre cor i a meditar en silenci, com vau fer vós, els misteris de la vida de Crist.

Vós, que vau avançar fins al Calvari, sempre unida profundament al vostre Fill, que a la creu us va donar com a mare al deixeble Joan, feu que sempre us sentim també a prop nostre en cada instant de l’existència, sobretot en els moments de foscor i de prova.

Vós, que a la Pentecosta, juntament amb els Apòstols en pregària, vau implorar el do de l’Esperit Sant per a l’Església naixent, ajudeu-nos a perseverar en el fidel seguiment de Crist. A vós dirigim la nostra mirada amb confiança, com a “senyal d’esperança segura i de consol, fins que arribi el dia del Senyor” (Lumen Gentium, 68).

A vós, Maria, us invoquen amb oració insistent els fidels de tot arreu, perquè, exaltada al cel entre els àngels i els sants, intercediu per nosaltres davant del vostre Fill, “fins al moment en què totes les famílies dels pobles, els que s’honoren amb el nom de cristians, així com els que encara no coneixen el seu Salvador, puguin veure’s feliçment reunits en pau i concòrdia en l’únic poble de Déu, per a glòria de la santíssima i indivisible Trinitat” (Ib. 69).

Amén.

Parenostre. Avemaria. Glòria